,

Experiències poètiques al barri de Campclar. Projecte l’Artista va l’Escola.

Els amics de l’Artista va l’Escola (Eloisa, Thais, Nani…, quin equip!), em demanen fer una valoració de l’experiència viscuda a l’Escola Ponent de Tarragona. «Fes-ho amb les meves PARAULES, sabràs donar un to POÈTIC», diuen. Tot seguit, ho intento.

La situació actual
Es fa difícil començar a valorar qualsevol cosa sense tenir present la situació actual: dos mesos de confinament, estat d’alarma, crisi sanitària, espant global. A data d’avui, mitjans de maig de 2020, seguim atents a que això millori. Per aquells que ens dediquem a la cultura en viu (tot i estar acostumats a una situació d’exepcionalitat permanent) ha sigut una bona patacada. Les paraules es van quedar a mitges, la poesia es va amagar dins les cases, totes les feines es van veure posposades o anul·lades i, ara, els somriures s’amaguen rere una mascareta. Al projecte que valoro només li falta la cirereta, la posarem quan torni a l’escola i m’acomiadi. El pastís que vam cuinar (a moltes mans) va sortir del forn: «ding!», i era exquisit.

El projecte
Guanyador del Premi Baldiri Estímul 2019. Recordo que a la festa d’entrega del guardó al Teatre Romea de Barcelona, un presentador mediàtic ens va anomenar, tothom va aplaudir i ens va convidar a pujar a l’escenari. Avançant pel passadís de la platea, li vaig murmurar a l’Eloïsa: «Quina vergonya… I què diem?». Ella va respondre: «jo explicaré la vessant pedagògica, tu hi poses les teves PARAULES, fes-ho amb un to POÈTIC». Just el que intento tornar a fer ara.

El paisatge
Quan vaig començar a visitar l’Escola Ponent la tardor del 2019, no en sabia gaire més que el que en diu la vista: una escola del barri de Campclar, de barracons, vora un carrer amb nom de riu, en un solar al costat de les instal·lacions esportives dels Jocs Mediterranis. Que és com dir: una cabana de pescadors pròxima a la piràmide de Kheops. No pretenc comparar l’Antic Egipte i la Tarragona actual, ni el riu Nil amb el Ciurana, ni Tutankamon amb cap alcalde però sí que ambdós «regnes» coincideixen en una dèria per fer coses majestuoses i, sovint, s’obliden de la realitat de les petites coses. «La història ens jutjarà!», que diuen. D’aquí uns anys la canalla que ho és ara serà qui l’escriurà, la història. Estic encuriosit per saber que en diran de tot plegat; d’aquests llegats i del món que els pretenem deixar.

Paraules, paraules, paraules…

Les petites coses
Els petits detalls. Extraordinaris a la gent sensible. Invisibles a molts a ulls. La poesia està a tot arreu. Cal estar atents. Afinar la mirada. Aquesta va ser la premissa.

Tot seguit, la llista de paraules que la canalla va escollir i va exhibir durant la Manifestació pel barri: amistat, poesia, bàsquet, poesia, esport, llibertat, amor, visca, poema, cel, poesia, ocells, amor, amics, confiar, amistat, amor, família, pau, harmonia, plastelina, amable, flors, animal, compartir, amistat, dia, poesia, poesia, natura, natura, vida, intel·ligència, alegria, amistat, amor, col·legi, pares, jugar, carrer, esperança, família, germà, mercat, dia, Sol, amor, família, música, llibertat, valentia, amor, intel·ligència, riure, amics, amor, natura, amics, animal, esforç, Camp Clar, alegria, vistes, germans, poesia, París, jugar, somriure, somiar, natura, realitat, amor, caminar, junts, amistat, amor i amor.

Les persones
Quan vaig començar a visitar l’escola vaig veure que l’equip directiu hi depositava il·lusió i una expectativa alta. Això em va suposar un repte ja que el projecte era llarg (moltes sessions de treball setmanals) i em «preocupava» mantenir viva aquesta expectació sessió rere sessió.

Els projectes es pensen, s’escriuen, se’n poden fer presentacions i visualitzar-les amb un PowerPoint però, a l’hora de la veritat, tot depèn de les persones que et trobes i de la confiança que et fan. Vaig tenir sort. La complicitat amb la Rosa i el Jesús (els dos tutors de 4rt) va ser gran i van ser ells qui van superar totes les expectatives. Dos mestres/referents amb una motivació enorme, alegres, propers i que no van dubtar a participar de les activitats. A la confiança només s’hi pot respondre amb confiança. I així, anar trenant.

A mesura que passaven els dies la percepció inicial d’una petita cabana de pescadors vora la gran piràmide va canviar. La cabana es va transformar en una trama laberíntica de sales i passadissos on hi passaven moltes coses. La piràmide seguia sent alta però era anònima i estàtica. La cabana, per contra, es mostrava com a quelcom dinàmic. Plena de noms.

Seria bo anomenar a totes les persones que van ajudar/recolzar/encuriosir-se amb la proposta però s’escaparia algú i la llista seria incomplerta; faig una llista col·lectiva: l’equip directiu, els mestres, el personal de l’escola, l’AMPA, les mares, els pares… els nens. Cadascun d’aquests amb el seu nom i tota una vida per seguir atenent als detalls, a les petites coses i a la descoberta de com, en les arts i en la vida, pots passar de ser públic a ser actor amb una gran immediatesa.

Preparant la manifestació poètica

Paraules i poesia
Totes les sessions les duia degudament preparades, impreses en un paper, amb la data, els continguts, les activitats… Però, sovint, derivaven en una conversa espontània. Vaig riure molt, m’ho vaig passar pipa. Recordo que un dia parlàvem de les paraules (PARAULES), vam fer-ne una llista improvisada, la vam escriure a la pissarra i les vam unir tot buscant combinacions impossibles, divertides, tristes, romàntiques, inesperades… La màgia creativa de l’atzar!

En una altra ocasió, en veure que la diversitat lingüística de la classe era enorme, vaig preguntar en quants idiomes sabrien dir «poesia» (POESIA). En van sortir una desena i després algú ho va dir en un idioma inventat i després algú altre i algú altre i un altre… Poesia en quinze idiomes. Ressonant en quinze sonoritats diferents. Dins una cabana de pescadors. Vora un carrer amb nom de riu. És colossal, res no li fa ombra.

Som notícia!

Fotografies: Nani Blasco i Eloisa Valero.

Manual per fer una torrada
, ,

Un projecte piscina guanya el VI Premi ‘Llegir per créixer’

Estem molt contents d’explicar-vos que hem guanyat el VI Premi de contes infantils il·lustrats ‘Llegir per créixer’ Biblioteca Mestre Maria Antònia dels XIX Premis Cultura Vila de Torredembarra.

El guardó és per al conte ‘Manual per a fer una torrada’, amb el text de Joan Rioné i la il·lustració de Julio Aliau, que esperem que aviat surti de la torradora.

La dotació per a la distició de creació literària i artística d’un conte infantil és de 600 euros per al text i 600 més per a la il·lustració. L’acte del lliurament dels premis es va celebrar el dissabte dia 25 de novembre al Pati del Castell de Torredembarra. La gala va ser presentada per Joan Gibert d’Artze, actor, director, adaptador, escriptor i professor de teatre i amenitzada pel guitarrista Andrés Bastiani.

Podeu llegir més informació sobre aquesta distinció a la notícia que en va fer el Baix Gaià Diari.

Segona vegada que recollim el premi ‘Llegir per créixer’

La passada edició Piscina, un petit oceà ja es va endur el V Premi de contes infantils il·lustrats ‘Llegir per créixer’ dels XVII Premis Vila de Torredembarra pel volum ‘Animalari de carrer’, il·lustrat per Julio Aliau i escrit per Joan Mitjons.