Projecte l’Artista va a l’Escola, Premis Baldiri Reixac. Escola Ponent del barri de Campclar, Tarragona. Amb Joan Rioné, editorial Piscina, un petit oceà i Genovesa, narratives teatrals.
La tardor de 2011 vam avarar el nostre primer títol El calaix de l’artista, d’ençà hem seguit xipollejant, nedant, navegant i llençant-nos en bomba a la piscina. Caram! Un, dos, tres, quatre, cinc… deu anys fent llibres! Cara al 2021 hem pensat diverses maneres de celebrar-ho:
I això del conte per telèfon, què és?
Les històries que editem són de creació pròpia. A més de jugar a fer d’editors també les expliquem en teatres, escoles, places i biblioteques amb el grup Genovesa, narratives teatrals però, amb l’enrenou de la pandèmia, no ho podem fer tant com abans. Així doncs: tu compres un llibre i, si vols, concretem un dia per parar orella i escoltar un conte en directe de la mà d’un narrador.
I què he de fer?
Molt senzill, tens dues opcions:
1) Comprant a la LLIBRERIA: Si compres un llibre de Piscina, un petit oceà en una llibreria, a més de fer feliç a la llibretera, has d’enviar-nos un correu electrònic a editorial@piscinaunpetitocea.com amb una FOTOGRAFIA del LLIBRE i el REBUT de compra. Nosaltres respondrem el correu per concretar els detalls de la cita telefònica.
2) Comprant a la pàgina WEB: En el moment de finalitzar la compra cal marcar “Sí” a la casella “Contacontes per telèfon”; nosaltres respondrem per concretar-ne els detalls.
Important
*Il·lustració Armand
Els amics de l’Artista va l’Escola (Eloisa, Thais, Nani…, quin equip!), em demanen fer una valoració de l’experiència viscuda a l’Escola Ponent de Tarragona. «Fes-ho amb les meves PARAULES, sabràs donar un to POÈTIC», diuen. Tot seguit, ho intento.
La situació actual
Es fa difícil començar a valorar qualsevol cosa sense tenir present la situació actual: dos mesos de confinament, estat d’alarma, crisi sanitària, espant global. A data d’avui, mitjans de maig de 2020, seguim atents a que això millori. Per aquells que ens dediquem a la cultura en viu (tot i estar acostumats a una situació d’exepcionalitat permanent) ha sigut una bona patacada. Les paraules es van quedar a mitges, la poesia es va amagar dins les cases, totes les feines es van veure posposades o anul·lades i, ara, els somriures s’amaguen rere una mascareta. Al projecte que valoro només li falta la cirereta, la posarem quan torni a l’escola i m’acomiadi. El pastís que vam cuinar (a moltes mans) va sortir del forn: «ding!», i era exquisit.
El projecte
Guanyador del Premi Baldiri Estímul 2019. Recordo que a la festa d’entrega del guardó al Teatre Romea de Barcelona, un presentador mediàtic ens va anomenar, tothom va aplaudir i ens va convidar a pujar a l’escenari. Avançant pel passadís de la platea, li vaig murmurar a l’Eloïsa: «Quina vergonya… I què diem?». Ella va respondre: «jo explicaré la vessant pedagògica, tu hi poses les teves PARAULES, fes-ho amb un to POÈTIC». Just el que intento tornar a fer ara.
El paisatge
Quan vaig començar a visitar l’Escola Ponent la tardor del 2019, no en sabia gaire més que el que en diu la vista: una escola del barri de Campclar, de barracons, vora un carrer amb nom de riu, en un solar al costat de les instal·lacions esportives dels Jocs Mediterranis. Que és com dir: una cabana de pescadors pròxima a la piràmide de Kheops. No pretenc comparar l’Antic Egipte i la Tarragona actual, ni el riu Nil amb el Ciurana, ni Tutankamon amb cap alcalde però sí que ambdós «regnes» coincideixen en una dèria per fer coses majestuoses i, sovint, s’obliden de la realitat de les petites coses. «La història ens jutjarà!», que diuen. D’aquí uns anys la canalla que ho és ara serà qui l’escriurà, la història. Estic encuriosit per saber que en diran de tot plegat; d’aquests llegats i del món que els pretenem deixar.
Les petites coses
Els petits detalls. Extraordinaris a la gent sensible. Invisibles a molts a ulls. La poesia està a tot arreu. Cal estar atents. Afinar la mirada. Aquesta va ser la premissa.
Tot seguit, la llista de paraules que la canalla va escollir i va exhibir durant la Manifestació pel barri: amistat, poesia, bàsquet, poesia, esport, llibertat, amor, visca, poema, cel, poesia, ocells, amor, amics, confiar, amistat, amor, família, pau, harmonia, plastelina, amable, flors, animal, compartir, amistat, dia, poesia, poesia, natura, natura, vida, intel·ligència, alegria, amistat, amor, col·legi, pares, jugar, carrer, esperança, família, germà, mercat, dia, Sol, amor, família, música, llibertat, valentia, amor, intel·ligència, riure, amics, amor, natura, amics, animal, esforç, Camp Clar, alegria, vistes, germans, poesia, París, jugar, somriure, somiar, natura, realitat, amor, caminar, junts, amistat, amor i amor.
Les persones
Quan vaig començar a visitar l’escola vaig veure que l’equip directiu hi depositava il·lusió i una expectativa alta. Això em va suposar un repte ja que el projecte era llarg (moltes sessions de treball setmanals) i em «preocupava» mantenir viva aquesta expectació sessió rere sessió.
Els projectes es pensen, s’escriuen, se’n poden fer presentacions i visualitzar-les amb un PowerPoint però, a l’hora de la veritat, tot depèn de les persones que et trobes i de la confiança que et fan. Vaig tenir sort. La complicitat amb la Rosa i el Jesús (els dos tutors de 4rt) va ser gran i van ser ells qui van superar totes les expectatives. Dos mestres/referents amb una motivació enorme, alegres, propers i que no van dubtar a participar de les activitats. A la confiança només s’hi pot respondre amb confiança. I així, anar trenant.
A mesura que passaven els dies la percepció inicial d’una petita cabana de pescadors vora la gran piràmide va canviar. La cabana es va transformar en una trama laberíntica de sales i passadissos on hi passaven moltes coses. La piràmide seguia sent alta però era anònima i estàtica. La cabana, per contra, es mostrava com a quelcom dinàmic. Plena de noms.
Seria bo anomenar a totes les persones que van ajudar/recolzar/encuriosir-se amb la proposta però s’escaparia algú i la llista seria incomplerta; faig una llista col·lectiva: l’equip directiu, els mestres, el personal de l’escola, l’AMPA, les mares, els pares… els nens. Cadascun d’aquests amb el seu nom i tota una vida per seguir atenent als detalls, a les petites coses i a la descoberta de com, en les arts i en la vida, pots passar de ser públic a ser actor amb una gran immediatesa.
Paraules i poesia
Totes les sessions les duia degudament preparades, impreses en un paper, amb la data, els continguts, les activitats… Però, sovint, derivaven en una conversa espontània. Vaig riure molt, m’ho vaig passar pipa. Recordo que un dia parlàvem de les paraules (PARAULES), vam fer-ne una llista improvisada, la vam escriure a la pissarra i les vam unir tot buscant combinacions impossibles, divertides, tristes, romàntiques, inesperades… La màgia creativa de l’atzar!
En una altra ocasió, en veure que la diversitat lingüística de la classe era enorme, vaig preguntar en quants idiomes sabrien dir «poesia» (POESIA). En van sortir una desena i després algú ho va dir en un idioma inventat i després algú altre i algú altre i un altre… Poesia en quinze idiomes. Ressonant en quinze sonoritats diferents. Dins una cabana de pescadors. Vora un carrer amb nom de riu. És colossal, res no li fa ombra.
Fotografies: Nani Blasco i Eloisa Valero.
Contacontes per telèfon
Celebrem deu anys anb regals molt especials!
Experiències poètiques al barri de Campclar. Projecte l’Artista va l’Escola.
Projecte l’Artista va a l’Escola, Premis Baldiri Reixac. Escola Ponent del barri de Campclar, Tarragona. Amb Joan Rioné, editorial Piscina, un petit oceà i Genovesa, narratives teatrals.